UN VAIXELL ANOMENAT INSTITUT-ESCOLA

Iniciar l’escolarització en un centre nou significa, al nostre entendre, començar un llarg viatge en el qual l’alumnat anirà omplint la maleta personal de bones experiències que li donaran eines i el capacitaran per emprendre, més endavant, el seu propi viatge. Per fer aquest viatge disposem d’un vaixell, el model d’Institut-Escola, que reuneix tota una sèrie de característiques que asseguren que arribin a bon port tots els tripulants. La qüestió de fons seria veure fins a quin punt pot arribar a marcar, i a determinar una educació de qualitat, un element estructural d’aquestes característiques. Salpem?

Construcció del vaixell: sostenibilitat i proximitat

Efectuar el disseny del vaixell,  tenir bons operaris o disposar de material sostenible i de proximitat, es converteix en una necessitat si no volem que el vaixell naufragui davant el primer temporal. Disposar d’unes bones drassanes equivaldria a tenir un context molt clar de referència en un centre escolar (poble, barri). En un Institut-Escola aquesta relació de proximitat amb l’entorn social pren molta importància, ja que tots els seus agents actius (ajuntament, famílies, associacions, clubs esportius, etc), prenen part en la construcció i la millora educativa del propi centre. Això suposa que s’estableix una comunicació fluïda i de forma bidireccional arribant a un enriquiment recíproc. D’alguna manera la societat obre les portes a les noves generacions, però més tard, són aquestes les que fan aportacions per a la seva millora.

Tipus de vaixell: una embarcació a mida.

Prenent la grandària del centre com a primera característica, es pot observar que un Institut-Escola no seria una barqueta petita, com en el cas per exemple d’una escola rural, on la capacitat de canvi i transformació venen facilitades pel simple fet d’un nombre menor de professionals implicats. Alhora, tampoc seria un transatlàntic, com en el cas dels macro instituts, que si bé no tenen la maniobrabilitat d’una escola petita, sí que tenen el valor afegit d’una major gestió de recursos en tots els sentits (materials, espais, diversificació plantilles, etc). Un Institut-Escola se situa al mig i, per tant, es presenta com una nau més polivalent, amb el que tot això implica, però amb una característica principal que el diferencia: un augment dels anys d’escolarització en el centre. Si es té en compte aquest paràmetre, primer de tot s’observa que la grandària del centre ve causada per la coincidència de les tres etapes educatives (infantil, primària i secundària) i no per la massificació en els diferents grups nivell. Això significa que, com a molt, a cada curs hi ha dos grups-classe i que, a més, en la majoria de casos, se’n deriven unes ràtios baixes i, per tant, permet treballar amb les mateixes condicions que en els centres petits.

Full de ruta: Projecte educatiu compartit / Èxit per a tothom.

Tenir més anys d’escolarització representa un valor afegit sempre que existeixi un únic projecte educatiu per tot el centre o, el que és el mateix, hi hagi una coherència al llarg de les diferents etapes. Això implica pensar a llarg termini i apostar per un model de persona compartit que es va construint al llarg de tota l’escolarització.

En un Institut-Escola aquest fet té tres conseqüències molt importants: per una banda, es creen bones sinèrgies entre els professionals de les diferents etapes i cicles, donada la facilitat en la coordinació entre ells, bé sigui per construir nous projectes amb una mateixa línia transversal com també per esmenar disfuncions davant resultats no esperats; per altra banda, la continuïtat en l’etapa de secundària es presenta quan els joves entren en una etapa d’inestabilitat, com és l’adolescència, fet que reforça la importància d’una major coneixença prèvia de tots els alumnes, i per últim, i a conseqüència de l’esmentat anteriorment, possibilita poder acabar personalitzant molt l’educació a les característiques i necessitats de cada alumne/a per tal que tothom acabi assolint l’èxit escolar.

Entenem com a èxit escolar que tots els alumnes puguin desenvolupar tot el seu potencial i en finalitzar l’escolarització rebin una acurada orientació per tal de continuar avançant amb garanties en la seva formació. Cal afegir, a més, que en el nostre context d’Institut-Escola les dades quantitatives són molt concloents: no existeix absentisme i el fracàs escolar no arriba al 0,5% (en l’àmbit de Catalunya se situa entre el 17-19%). Això ratifica el bon funcionament en l’acompanyament i atenció dels diferents alumnes, fet que s’observa cada any en el retorn d’informació dels exalumnes, però alhora, i aquest fet és cabdal, quan sorgeix algun cas d’absentisme o fracàs escolar, el mateix context permet un tractament individualitzat i continuar l’acompanyament de manera que es pugui acabar trobant un servei o recurs educatiu que eviti l’abandonament prematur definitiu.

Tripulants: Diversitat generacional 

Acollir alumnes d’edats diferents representa sempre un valor afegit donat que en moltes activitats la interacció entre alumnes de diferents cursos possibilita i facilita que l’aprenentatge sigui més significatiu i, alhora, ajuda a millorar la convivència en el centre. En un Institut-Escola aquest fet es veu incrementat, ja que acaba formant part de la quotidianitat del centre de manera que els alumnes a partir de cicle superior, i amb continuïtat a l’ESO, prenen un paper decisiu en la participació i dinamització del centre. Això s’aconsegueix bàsicament a partir de les activitats d’aprenentatge-servei on els alumnes es converteixen en els veritables motors de canvi i transformació dels seus companys/es més petits/es. Aquest fet cíclic -m’ajuden i després ajudo- permet entendre la importància de viure i experimentar els valors en pròpia persona i acaben generant una dinàmica compartida entre tots els membres de la comunitat educativa. És en aquest sentit que pren màxim significat la dita que diu que és precisament el conjunt de la tribu qui acaba educant. Els valors per pur contagi!

Arribem a bon port: Institut-Escola com a model

Ara que es parla tant de la creació de projectes, de segones oportunitats, sens dubte molt necessaris, seria convenient no deixar de banda precisament la millora de les primeres oportunitats i, per tant, evitar tant com sigui possible l’abandonament escolar prematur en els diferents centres. I, sens dubte, un model que ofereix proximitat, acompanyament i èxit escolar per a tothom com és un Institut-Escola convé tenir-lo present tant per la creació de nous centres arreu del territori, tal com està passant, com també per l’adaptació a les característiques de la resta de centres (ràtios més baixes, disminució de línies per centre, etc) que permetin oferir una igualtat d’oportunitats i, en conseqüència, una major qualitat educativa.