UN VESTIT A MIDA

Quan reflexionem sobre com atendre tots els nostres alumnes, és a dir com fer que cadascun d’ells vagi avançant en el seu propi camí d’aprenentatge, es fa absolutament imprescindible qüestionar-nos primer quin és l’objectiu final del seu pas per l’escola.

Aviat ens posem d’acord que el que volem és dotar-los d’eines, estratègies i coneixements per desenvolupar-se amb èxit i felicitat en el context que cadascú esculli o es trobi.

Amb aquesta premissa major comencem a veure que ens serà difícil marcar pautes o estratègies d’atenció úniques i universals, vàlides per a tots els alumnes i en totes les circumstàncies. I això serà així inevitablement perquè el punt de partida de cada alumne és diferent, les seves capacitats, habilitats i experiències són úniques i intransferibles. Però aquestes diferències no les trobem només en el punt de partida, el punt final de la seva etapa en l’educació formal també serà necessàriament individual. Hem citat un objectiu final comú, però conté conceptes com l’èxit, la felicitat i el context on desenvolupar-se que són termes absolutament relatius i interpretables i, en tot cas, diferents per a cada persona.

Amb aquesta breu introducció volem justificar el nostre refús a qualsevol plantejament absolutista, no acceptem la defensa inequívoca d’una única forma d’atendre la diversitat d’alumnat del nostre centre. Sovint s’han generat debats entorn de tesis totalment dualistes: grups homogenis enfront grups heterogenis, materials de treball diferenciats o materials iguals per a tothom, feina a casa o sense feina a casa, necessitat o no d’assolir un nivell concret… En cada un d’aquests debats s’han donat arguments pedagògics a una banda i a l’altra, demanant al docent i al centre un criteri clar al respecte.

I el nostre criteri, si bé no es posiciona a cap banda, és ben clar: cal aplicar una estratègia o altra depenent de l’alumne, el grup i el context de cada moment. Tal com hem dit, no creiem en receptes ni dogmes que es puguin aplicar amb èxit sense tenir molt en compte les circumstàncies concretes de l’individu i del grup. No es pot defensar de forma descontextualitzada la necessitat d’una manera o altra de treball, totes són vàlides o inviables en un moment donat.

A tall d’exemple, podem centrar-nos en l’etern debat entre grups heterogenis o grups homogenis. Defensem que en treballs per projectes i moltes altres tasques més cooperatives segurament el grup heterogeni serà la millor opció ja que la diferència potenciarà valors com aprendre a treballar en equip. En canvi, per algunes tasques procedimentals en què l’assimilació individual de certs conceptes és la base de l’aprenentatge, segurament ens interessa més situar-nos ben a prop del punt de partida de cada infant i això es fa molt millor en grups més homogenis i en grups més petits, on l’atenció pot ser més individualitzada.

A la nostra escola farem atenció individualitzada, treball inclusiu dins el grup classe, treball en petits grups homogenis, treballs cooperatius en grups heterogenis, donarem materials diferenciats o no, posarem més o menys tasques per fer a casa… utilitzarem tots i cadascun dels recursos que tinguem a l’abast per garantir que cada grup i cada alumne en particular avanci en el seu aprenentatge. No volem casar-nos ni descartar d’entrada cap fórmula d’atenció, volem personalitzar-les i que l’adaptació a les circumstàncies sigui la nostra màxima per decidir quines apliquem en cada moment.

En aquest punt ens agradaria fer un petit aclariment. El fet que proposem la flexibilitat i l’adaptació a l’alumnat com a estratègia, no vol dir en cap cas que ens acomodem al que cada infant vol, que li proposem el camí més fàcil i lleuger. El fet mateix de l’aprenentatge porta intrínsec sortir de la zona de confort personal i això, la gran majoria de vegades, suposa un esforç, la superació d’algun repte o dificultat. Com que perseguim l’aprenentatge individual i grupal dels nostres alumnes, aplicarem recursos d’atenció que propiciïn aquest, sense que això vulgui dir escollir el camí més fàcil ni per l’alumnat ni pel professorat.

Per fer aquest article una mica més entenedor, se’ns acut una metàfora que podria il·lustrar perfectament el que s’ha exposat. La nostra voluntat és que cada alumne surti de l’escola amb el millor vestit possible per fer front a la vida adulta. Seria espantosa la idea que algú sortís de l’escola despullat! Per fer aquest vestit no podem disposar d’un sol patró ni d’una única tela. Si fos així, alguns sortirien amb vestits molt estrets, d’altres massa grans, alguns vestits serien passats de moda o massa vells…

Com més patrons diferents puguem tallar, més teles tinguem, més sovint puguem anar adaptant el vestuari al creixement de l’infant i a les modes del moment, més segurs estarem que cadascú sortirà ben vestit. Vol dir això que hauríem d’anar fent vestits a mida? Doncs certament aquest hauria de ser l’objectiu, perquè què hi ha millor per assegurar l’èxit i la felicitat en el context futur de cada un d’ells? No ens sentim amb l’autoestima molt més reforçada quan sabem que una peça de roba concreta ens escau molt?

I, continuant amb l’argument, defensar la necessitat d’un vestit fet a mida no vol dir que el paper de l’alumne sigui només estendre els braços per tal que li prenguin les mides. Volem alumnes decidits, que prenguin partit, que aprenguin a cordar-se els botons, a ajustar-se el cinturó o fer-se la vora dels pantalons, que  s’impliquin en la tria de models, de colors i estampats, i podríem aspirar fins i tot que aprenguessin a cosir! (seria el clàssic aprendre a aprendre).

Nosaltres volem ser aquella sastreria/botiga de roba de proximitat que, coneixent mides i gustos de cada client, li fa un vestit a mida, sense dependre de talles, modes globalitzades o patrons únics. Sabem que no és el negoci més rendible, demana més imaginació, dedicació i temps, però estem convençuts que és el millor que podem oferir per assolir el nostre objectiu.

Per concloure doncs, podem afirmar que la nostra proposta per a una bona atenció a la diversitat és la de fer una constant planificació i revisió de recursos i estratègies partint sempre de la proximitat, la flexibilitat i l’expertesa i atenent la individualitat i el coneixement de cada alumne. Volem una escola per a tothom i un projecte per a cadascú!