APRENDRE LLENGÜES, EINA I OPORTUNITAT

No descobrim res de nou si diem que la globalització ens brinda l’oportunitat de conèixer cultures i societats ben diferents. Ara bé, també és veritat que, com a contrapartida, es corre el perill de caure en l’hegemonització i l’estandardització vers la cultura majoritària, amb la consegüent pèrdua d’identitat de les minories per pura assimilació. Aquesta possible davallada en la diversitat cultural ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de trobar l’equilibri entre conservar la riquesa local i l’oportunitat de compartir a escala global; o cosa que és el mateix, obrir-nos al món des de la pròpia identitat.

Actualment, la diversitat cultural ja la tenim present en la nostra vida quotidiana. A les escoles de Catalunya conviuen més de 250 idiomes diferents. La llengua, si és concebuda com una riquesa, esdevé una eina per aproximar-se als costums d’altres països i mantenir així un diàleg obert de respecte cap a la diferència; en definitiva, una manera de construir una societat inclusiva i tolerant. Com a conseqüència, en el dia a dia a les escoles, el repte consistirà a trobar l’equilibri entre el multilingüisme present i la necessitat de tenir una llengua vehicular com a eina de comunicació. Això es pot copsar en detalls petits, però molt significatius en totes les activitats que s’organitzen (cartells i cançons amb diferents idiomes, activitats interculturals, etc). 

Quant a la llengua vehicular, com a escola catalana que som i en el context en el qual ens trobem, on la llengua catalana aparentment no presenta símptomes de decadència i pèrdua de parlants, aquesta representa l’eina de comunicació conjunta de tota la comunitat educativa. Això sí, ni millor ni pitjor ni en detriment de cap altra, simplement com a llengua pròpia del territori. En aquests moments, existeixen tres llengües d’interès que també les podem considerar com a grans mecanismes de comunicació i sobre el tractament de les quals ens cal fer una reflexió. Estem parlant del castellà, el francès i l’anglès. Les dues primeres, degut a la situació sociogeogràfica en la qual ens trobem immersos i l’anglès perquè és l’idioma més utilitzat internacionalment.

Pel que fa al castellà, cal dir que defugim de la polèmica creada entorn del deteriorament d’aquest en el context escolar. El castellà, tal com hem reiterat, també representa una riquesa i un creixement per tots els parlants. El tractament d’aquesta, juntament amb l’exposició que en tenen els alumnes en la seva vida quotidiana, ens porten a uns resultats acadèmics que no difereixen dels entorns monolingües en què només tenen com a llengua vehicular el castellà. Tocant al francès, si bé és veritat que hi ha hagut una davallada de nombre de persones que l’aprenen respecte a dècades passades, també cal contextualitzar-ho amb el fet que abans el seu aprenentatge venia motivat bàsicament per la proximitat geogràfica amb França i, per tant, de l’obertura d’interaccions entre els dos territoris. Amb l’arribada de la globalització s’han capgirat les necessitats, de manera que s’ha prioritzat l’aprenentatge de la llengua anglesa en perjudici de la francesa. Així i tot, en aquests moments, la nostra posició com a centre escolar passa per continuar oferint la possibilitat d’aprendre el francès a tots els alumnes. Creiem que la proximitat geogràfica encara és una raó prou important per endinsar-se en l’aprenentatge de la llengua francesa, i més tenint en compte que Besalú, com a poble d’interès turístic, rep moltes persones de parla francesa. Per aquesta raó, a 1r d’ESO es planifica un curs d’introducció al francès amb l’objectiu que aquells alumnes que hi estiguin interessats puguin continuar el seu estudi de forma intensiva al llarg de tota la secundària.

Quant a la llengua anglesa, no cal insistir en el fet que actualment representa l’eina de comunicació internacional i, com a tal, creiem que a l’escola cal donar-li una resposta eficient si volem que els nostres alumnes siguin competents i no es quedin fora de joc pel sol fet de no dominar-la. No obstant això, cal tenir present que partim d’un nivell inicial molt pobre. L’estat espanyol se situa entre els països que tenen un nivell més baix de domini de la llengua anglesa. Amb això volem assenyalar que l’esmentat dèficit és estructural i no només un problema que ha de solucionar l’escola i, com a tal, faltaria un tractament global al respecte. Ara mateix la presència de l’anglès en la població en general és escassa i això queda més en evidència, per exemple, quan des del centre es fan diferents intercanvis amb països europeus, que tampoc tenen com a primera llengua l’anglès, però en canvi el seu nivell és clarament superior al nostre. Introduir la llengua anglesa des de les primeres etapes de la infantesa o visualitzar produccions audiovisuals en versió original, entre altres, porta a un aprenentatge gradual i natural de la majoria de la població. Així doncs, queda molt camí per recórrer…

Si ens situem en el context de l’Institut Escola de Besalú, cal dir que ja fa uns anys vam introduir diferents canvis en l’organització dins la mateixa àrea anglesa (reforços, grups petits, etc) i també vam iniciar alguna activitat aïllada per augmentar l’exposició de l’anglès entre els alumnes (auxiliar de conversa, speaking corner). Si bé tot això va representar un pas endavant en l’aprenentatge de la llengua anglesa, també és veritat que aquests avenços es mostraven insuficients per poder afirmar que havíem fet un salt qualitatiu en el nivell d’anglès en el conjunt de l’alumnat. Calia un canvi d’enfocament. Vam arribar a la conclusió que es tractava d’augmentar l’exposició de l’anglès en múltiples àmbits del centre més enllà de l’àrea d’anglès. Paral·lelament, vam veure que l’oferta del Pla d’Innovació Generació Plurilingüe (GEP), del Departament d’Educació, responia a les nostres necessitats i vam emprendre l’aventura d’iniciar l’esmentat programa.

Ara mateix, ja fa tres anys que estem portant a terme el projecte i podem afirmar que la presència de l’anglès i, per tant, l’exposició de la llengua anglesa en l’alumnat de totes les etapes ha crescut exponencialment. Dir també que, tot i que era un objectiu a llarg termini, els resultats acadèmics al finalitzar l’escolarització també estan millorant, fet que ens indica que estem en la bona direcció i que cal persistir en aquest projecte. Això, a efectes pràctics, vol dir que els alumnes acaben dominant la llengua anglesa en diferents nivells òptims de competència: des dels alumnes que saben entendre mínimament una conversa i interactuar per fer-se entendre, fins aquells, per exemple, que poden veure pel·lícules i sèries en versió original de forma fluida. Arribar a assolir aquest nivell, donades les circumstàncies estructurals descrites anteriorment, només serà possible si al llarg de l’escolarització es manté la constància en l’exposició de l’anglès. O dit d’una altra manera, difícilment trobarem alumnes que en aquestes situacions parlin anglès a edats primerenques (8-9 anys). De fet, no ho fan ni els alumnes que assisteixen a extraescolars d’idiomes. En definitiva, cal tenir paciència per tal d’anar creant pòsit i poder arribar a aprendre la llengua anglesa de forma progressiva.

A continuació fem un resum de les diferents activitats del projecte GEP de centre, englobats en diferents àmbits d’actuació:

Activitats a l’aula

• Presència de llibres en anglès en la biblioteca d’aula.
• Cançons en anglès.
• Presència de l’anglès en cartells i rètols d’aula.
• Activitats puntuals en anglès (teatre, xerrades, audicions, etc).
• Audiovisuals en VO a partir de CM (pel·lícules, reportatges, etc).
• Presència de la figura de l’auxiliar de conversa a totes les classes.
• Tallers de plàstica en anglès en tots els cursos de primària.
• Pràctiques de Biologia i Física i Química de l’ESO en anglès.
• Sessions de ViP en anglès a l’ESO.
• Introducció de l’anglès en algunes de les parts de les sessions d’EF a primària i a l’ESO.
• Presència del treball en anglès en els projectes de Medi Social i Natural a tots els cursos de primària.
• Presència de l’anglès en tots els projectes de tots els cursos de l’ESO. A més, en molts d’ells es procura que hi hagi un treball col·laboratiu amb centres d’altres països de manera que l’anglès formi part del mateix treball.
• Family time: participació de les famílies en diferents projectes (story telling, workshops, speeches, Scaperooms)

Activitats internivell/voluntariat

• Speaking corner: projecte col·laboratiu entre els alumnes de 6è de primària i els de 2n cicle de l’ESO amb l’objectiu de millorar la llengua anglesa a nivell oral.
• Let’s Play: dins el projecte de dinamització de patis en què un dia a la setmana els alumnes de 3r d’ESO organitzen jocs pels alumnes d’infantil i primària; un cop al mes, aquests jocs estan pensats per utilitzar la llengua anglesa com a eina vehicular dels diferents jocs.
• Voluntariat de reforç en els deures d’anglès (alumnes 4t d’ESO, una tarda a la setmana).
• Monitors voluntaris en l’English Day (alumnes de 4t d’ESO).

Activitats de centre

• Presència de la llengua anglesa en els cartells i plafons informatius del centre.
• Jornades d’anglès: activitats en què participa tot el centre mitjançant un centre d’interès de la cultura anglesa (Halloween).
• Presència a les xarxes i web del centre d’escrits en anglès.

Activitats amb altres centres/entorn

• English Day: trobada de totes les escoles de la comarca on es porten a terme diferents representacions que s’han estat elaborant de forma conjunta al llarg de tot el curs.
• Coordinació amb l’oficina de turisme de Besalú per portar a terme diferents activitats conjuntes (visita turística teatralitzada en anglès per part de l’alumnat d’ESO)
• Erasmus+ students: intercanvi amb altres països de la Unió Europea en què es treballa un centre d’interès de forma conjunta. Estades d’una setmana per curs escolar.

Activitats professorat

• Coordinació entre el professorat de Llengua anglesa per tal de produir treballs escrits en anglès (TdS, tecnologia, revista, etc).
• Potenciar la formació de la llengua del professorat en diferents projectes (Have a nice week, Teaching teachers, Storytelling week)
• Erasmus+ teachers: trobada de professorat de diferents països de la Unió Europea per tal de reflexionar i treballar en la millora de la qualitat educativa. 
• Estades d’una setmana per curs escolar. Recepció de professorat europeu (Job Shadowing).
• Demanar places perfilades de professorat acreditat en AICLE, per tal de donar continuïtat al projecte.

Totes aquestes activitats descrites, ens esperonen a continuar aquest treball perquè, per una banda, les activitats no paren de créixer i, per l’altra, estem copsant que l’alumnat està normalitzant la presència de l’anglès en la vida quotidiana escolar.

I per acabar, cal dir que creiem que el tractament que fem de les diferents llengües i les activitats que desenvolupem ens porten, tal com dèiem al principi d’aquesta entrada, a conèixer altres cultures des del respecte i la tolerància, i alhora, ens ofereix la possibilitat de fer-ho des de la nostra pròpia identitat. Una riquesa i una experiència úniques per cadascun dels alumnes i que sens dubte contribuirà al seu creixement personal.

* Si voleu saber més sobre el programa GEP  a l’IE Besalú, cliqueu damunt l’enllaç.