LA IMPORTÀNCIA DE TENIR UNS BONS FONAMENTS

En la segona entrada del blog (consideracions prèvies al nostre projecte educatiu) insistíem en la necessitat de tenir clar el perquè es fan i es planifiquen determinades activitats d’aprenentatge o, el que és el mateix, quin model educatiu se segueix. Doncs bé, per coherència, en aquesta entrada ens toca definir el nostre projecte educatiu. Per fer-ho aquesta vegada ens ajudarem de la metàfora de la construcció d’una casa on precisament tenir clara la filosofia de centre equival a establir uns fonaments forts, estables  i consistents. De ben segur que la fase més atractiva en el procés de construcció és la que correspon a les decisions sobre la decoració, el mobiliari i la seva distribució, el que vindria a ser la definició de les activitats, les metodologies i els recursos. D’alguna manera és la part que acaba imprimint un caràcter i un estil a la llar, però darrere seu s’amaguen tots els detalls que la fan possible (estudi del terreny, llum, orientació, distribució dels espais, subministrament d’energia, etc) i que, en cas d’ignorar aquesta fase, ens podem trobar que la casa cedeixi, per exemple, a les primeres inclemències meteorològiques o, el que és el mateix en el cas que ens ocupa, no s’aconsegueixi una línia de centre i, per tant, al projecte pedagògic li manqui coherència.

Els fonaments del nostre projecte educatiu passen per la definició d’allò sobre el qual volem incidir en els nostres alumnes en tota la seva escolarització, el que representa la missió i que diu així:

• L’Institut Escola Salvador Vilarrasa és un centre públic que vetlla pel desenvolupament integral de l’alumnat tot fomentant el creixement personal en totes les seves dimensions (cognitiva, afectiva, social i motriu) amb l’objectiu final que aquest esdevingui un ciutadà actiu i compromès en la millora de la societat.

Per poder començar a desenvolupar la missió, hem optat per establir tres àmbits o eixos de treball, que seran els pilars bàsics de la nostra casa, i que ens han de portar a anar assolint aquest model de persona activa i compromesa que hem definit anteriorment. Aquests àmbits queden resumits amb el nostre lema: créixer, construir i compartir.

1. El bloc del “créixer” fa referència al desenvolupament personal tant pel que fa als continguts estrictament acadèmics, amb tots els seus valors implícits (superació, constància, responsabilitat, etc) i al creixement emocional (autoestima, confiança, alegria, etc), com també al desenvolupament de la capacitat crítica i creativa de l’alumnat.
2. El bloc del “compartir” entén el centre com un espai d’intercanvi on pren protagonisme el treball en grup per aprendre i fomentar una bona convivència de manera que s’incideixi en valors socials com el respecte, la igualtat, la tolerància i l’empatia.
3. El bloc del “construir” fa referència a la relació del centre amb el seu entorn i pretén que els alumnes esdevinguin part activa en la millora del centre i, com a conseqüència, més tard també en la millora de la societat on viuen (barri, poble i comarca). Destacaria en aquest bloc el valor de la solidaritat.

Tal com es pot observar, en les finalitats educatives descrites no es parla ni d’activitats, ni de metodologies, ni tampoc de possibles recursos a utilitzar. No obstant això, els objectius  plantejats ja ens donen unes pistes sobre allò que es prioritzarà i per tant es potenciarà, o allò del qual es prescindeix perquè no està en consonància amb el projecte educatiu. Tan sols a tall d’exemple, perquè ja hi aprofundirem en posteriors entrades, podem preveure determinades metodologies segons l’àmbit que es treballi. Per exemple, si en l’àmbit de “créixer” (jo) es pretén que l’alumnat sigui element actiu del seu aprenentatge, les metodologies hauran d’anar enfocades a aquest objectiu. Alguns exemples poden ser l’ABP, flipped classroom, etc.  Entenem que el debat d’introduir metodologies actives hauria de ser un tema superat o, en tot cas, el repte pedagògic hauria de girar entorn a trobar estratègies metodològiques en els aprenentatges individuals que requereixin de la repetició de determinats exercicis pel seu assoliment -fet que ja remarca la neuroeducació, però que sovint s’oblida-, de manera que porti a l’alumne a nous nivells d’aprenentatge competencial i alhora incrementi la seva motivació. També ens hi endinsarem… 

Pel que fa a l’àmbit del “compartir” (nosaltres) fem una aposta decidida pel treball cooperatiu i això implica que s’utilitzaran múltiples metodologies per aconseguir-ho: treball per projectes, aprenentatge recíproc, resolució de problemes amb grups cooperatius, etc. Aquesta decisió, com a conseqüència, ens ha portat a reduir aquelles activitats que se centren exclusivament en la comparació de resultats entre els alumnes. Així, per exemple, s’han reduït el nombre de concursos; quan fem activitats amb altres centres procurem que siguin projectes en què també es comparteixin coneixements i experiències (English day, Rodajoc, Orientolot, Festival MOT, Fira de mates, etc); en la gamificació, es procura que sigui de caire cooperatiu i, en tot cas, si hi ha comparació de resultats s’utilitza com una estratègia metodològica puntual, i, per contra, s’ha donat molta importància a la creació d’assemblees (d’aula, de cicle i de centre) per tal d’implicar l’alumnat en la millora del centre de forma col·lectiva.

I per últim, tenim l’àmbit del “construir” (els altres) on la idea principal és que els alumnes posin al servei dels altres tot allò que han après. És per aquest motiu que la metodologia principal és l’Aprenentatge Servei i, en el nostre cas, se sistematitza a partir de cicle superior, primer amb activitats i projectes interns (apadrinament lector, speaking corner, dinamització de patis, etc) per després fer-ho en projectes d’àmbit local i comarcal (Apadrina un avi, Festival Lluèrnia, Campanya donació de sang, Gran recapte, etc).

Cal remarcar que aquests àmbits descrits no representen un sistema d’aprenentatge lineal, sinó que es van retroalimentant mútuament al llarg de tota l’escolarització. Així, per exemple, dotar d’un major creixement personal als alumnes, tant emocionalment com competencialment, implicarà que l’aportació en els treballs cooperatius sigui major, o a la inversa, participar de forma col·laborativa suposarà augmentar el bagatge individual de cadascun d’ells, fruit precisament de les sinergies creades entre els membres del grup. Es pot dir que aquesta compartició ens serveix als educadors per a poder prendre decisions a l’hora de planificar les diferents activitats de manera que es mantingui el nivell de congruència i, per tant, s’asseguri una línia de centre.

Un exemple concret: des de l’àrea de tecnologia s’està treballant en un projecte d’impressió 3D. Es podrien adoptar diferents enfocaments tenint en compte l’objectiu pretès. Si ens centrem en l’aprenentatge individual tindrà una repercussió concreta, si els alumnes després passen a treballar en equip per tal d’iniciar projectes compartits i aprendre plegats, una altra, i si finalment, passen a ser els dinamitzadors i impulsors de la impressió 3D al centre, una altra de ben diferent. Aquest exemple ens porta a ratificar que l’important no és la mateixa activitat o metodologia, sinó l’objectiu d’aquesta.

Arribats en aquest punt, i per concloure aquesta entrada, podem dir que aquesta estructura ens ha de permetre continuar creixent pedagògicament de forma coherent, tant pel que fa al disseny de les diferents activitats d’aprenentatge (metodologies, recursos, etc) com la seva necessària personalització, per arribar a donar resposta als diferents interessos i necessitats de cadascun dels alumnes.

Continuem construint, continuem millorant!