COM AFRONTEM LES EXTRAESCOLARS?

Aprofitant el començament de curs hem pensat que estaria bé reflexionar sobre les activitats extraescolars i que, alhora, pot ser de gran ajuda per a totes les famílies. Abans de tot, dir-vos que inicialment acotem el tema en les aportacions de les activitats físiques i esportives, donat que qui escriu aquest article prové del món de l’educació física. Tot i això, ja veureu com al llarg de l’escrit es donaran pistes perquè les altres activitats possibles (lleure, idiomes, plàstica, música, etc) puguin acabar formant part d’una vivència educativa integral i coherent.

Potencialitat de les activitats extraescolars.

No hi ha dubte que les activitats extraescolars representen una oportunitat d’aprenentatge i enriquiment personal. D’aquí es pot comprendre l’interès creixent de moltes famílies en buscar la millor oferta per als seus fills i, al mateix temps, la determinació de l’administració de vetllar i facilitar la seva accessibilitat, per tal de garantir una igualtat d’oportunitats per a tothom. Decididament, una veritable equitat ja no es pot assolir únicament posant el focus d’atenció en l’educació formal. L’educació 360 és una realitat que cal abordar.

Per contra, encara que les activitats extraescolars són una font de riquesa, no és menys cert que un excés d’aquestes pot arribar a ser contraproduent, precisament perquè s’entra en una espiral consumista que sovint no acaba responent a les necessitats reals dels nens i nenes. Últimament, s’imposa la idea que els nostres fills han de ser els millors en tot, i d’aquí que molts d’ells acabin sense tenir cap dia lliure. Malauradament, sembla ser que disposar de temps per estar en família, jugar pel plaer de jugar, fer trobades amb els amics i amigues o simplement disposar d’estones d’avorriment són vistes com a activitats no  “productives” i, com a conseqüència, activitats de segona. Potser caldrà començar a pensar que fer menys activitats ens pot portar, justament, a gaudir de cadascuna d’elles de forma més plena. Cadrà, en definitiva, ensenyar als nostres fills a prioritzar ja que, per sort, no ho podem fer tot.

Existeixen activitats físiques millors que altres?

Popularment existeix el consens més o menys explícit que practicar esport o qualsevol activitat física és recomanable per a tothom. Normalment els raonaments que justifiquen aquest posicionament giren entorn als beneficis quant a la salut, i també, al conjunt de valors que s’hi associen. Si ens fixem en els nens i nenes quan fan qualsevol pràctica física de forma voluntària, podem observar que estan immersos completament en allò que fan, es pot dir que estan fluint literalment amb l’activitat, de manera que no existeix res més per a ells. Això equival a dir que es posen en funcionament tots els àmbits personals (motriu, cognitiu, social i emotiu) i, per tant, són susceptibles de potenciar-los i millorar-los. Per exemple, el nen davant una nova situació motriu haurà de crear diferents estratègies cognitives per superar el repte, haurà de gestionar les emocions davant un possible fracàs, entre altres, o bé haurà d’interactuar amb els companys/es o adversaris per tal d’assolir l’objectiu proposat. 

No obstant això, si observem diferents esports i pràctiques físiques ens adonarem ràpidament que no totes potenciaran en la mateixa mesura tots aquests àmbits. Aquest fet ens porta a preguntar-nos: quin esport o activitat física és el millor? Si prenem, una altra vegada, de referència el “consens popular”, se sol dir que la pràctica de la natació és de les més completes. Sense treure importància als grans beneficis d’aquesta pràctica (implicació de la majoria dels grups musculars, millora cardiorespiratòria, millora de la flexibilitat, pràctica  adequada per a totes les edats, etc), ens podem trobar en casos en què sigui fins i tot perjudicial o, com a mínim, no sigui l’activitat més adient. Així, per exemple, practicar natació sense dominar la tècnica pot arribar a ser contraproduent per la pròpia salut; recomanar natació com a pràctica habitual i intensiva a un noi o noia amb un caràcter introvertit i manca d’estratègies de relació, no l’ajudarà a paliar aquest dèficit, i tampoc no serà una pràctica que ajudarà, per exemple, a augmentar la densitat òssia, precisament perquè no hi ha impacte en la seva realització i haurem de buscar altres tipus d’activitats si el que volem és mitigar els efectes de l’osteoporosis. Tot això ens porta a dir que no existeixen activitats millors que altres. En tot cas, només podrem parlar d’activitats millors un cop s’hagi definit l’objectiu o finalitat que es persegueix. 

Per poder establir aquest lligam de congruència (objectiu versus activitat idònia) caldrà conèixer els diferents processos que es porten a terme en cadascuna d’elles i així veure com hi podem intervenir. A continuació adjuntem una graella on es pot veure una categorització de les diferents activitats físiques, els processos que s’hi desenvolupen i, com a conseqüència, els valors que s’hi poden associar. Ara us demanem que busqueu a quin grup pertany l’activitat física que practica el vostre fill/a:

Els interessos del nostre fill/a.

Observant el quadre anterior es podria tenir la temptació d’escollir una determinada activitat en funció dels valors que es volen inculcar als nostres fills. Tot i que la solució en alguns casos podria arribar a bon port, també és fàcil imaginar que, en moltes ocasions, es viurien experiències negatives, precisament pel caràcter imperatiu de la proposta. En aquest sentit, cal assenyalar que les activitats extraescolars tenen sentit sempre i quan hi hagi un desig per part de qui realitza l’activitat i, per tant, el primer que s’ha de tenir en compte són els interessos dels infants. 

Així doncs, quin paper hi tenim les mares i pares? Com podem ajudar perquè la pràctica escollida pel fill/a vagi en consonància amb els valors familiars? 

El primer pas és el d’acompanyar el nostre fill/a en tot el procés, i això pot anar des de respectar els canvis sobtats d’aficicions en cas que no els acabi d’agradar una determinada activitat -massa sovint els pares ho viuen com un autèntic dol personal-, fins a ensenyar a tenir paciència quan els aprenentatges i experiències no siguin del tot reixits. Aquest acompanyament ens portarà a ensenyar un valor tan important com és el compromís.

I un segon pas, motiu d’aquest article, és conèixer els processos que es desencadenen en la pràctica que porta a terme el nostre fill/a de manera que es puguin prendre decisions que complementin els valors de l’activitat escollida, si s’escau. Això anirà des de la importància d’escollir el club o entitat que s’adiguin amb els nostres valors (atenció cap als nens/es, fair play, enfoc vers la competició, etc) i de les activitats externes que organitzen (trobades socials, estades, etc), fins a buscar altres activitats que supleixin els punts febles de l’activitat escollida pel nostre fill/a.

Ens hi endinsem…

Activitats en solitari (psicomotrius: natació, atletisme, BTT, gimnàstica, etc)

Si el nostre fill/a practica activitats físiques de forma individual, bàsicament es trobarà que la mateixa situació motriu el portarà a repetir infinitat de vegades un determinat estereotip motor per tal de poder-s’hi adaptar (ex: fer una roda) o bé, esforçar-se per vèncer les exigències físiques requerides (ex: natació). És lògic pensar que aquest grup de pràctiques en solitari, on no hi ha cap interacció amb ningú més,  portarà associats valors com la constància, el  sacrifici, la tenacitat i la concentració. Uns valors molt importants per una posterior transferència a la vida adulta per tal d’assolir cadascun dels objectius personals.

Per contra, no serà un grup de pràctiques que fomentin la relació social, ja que en la pròpia pràctica motriu no hi ha cap mena d’interacció. En cas que es vulgui suplir aquest buit seria convenient d’observar si des del club en qüestió es planifiquen situacions externes a la pràctica on els participants col·laboren entre ells (grups d’entrenament, desplaçaments col·lectius, estades, trobades socials, etc). Una altra manera de compensar aquesta mancança serà veure quines altres activitats socials realitza el nostre fill/a. Això passaria per veure si practica una altra activitat física on hi hagi interacció amb altres participants (grup de pràctiques següents) o bé si té una riquesa de relacions socials en la seva vida quotidiana (grups de lleure, associacions, centre excursionista, escola on es fomenta la cooperació, etc). Tot aquesta reflexió es mostra rellevant de tenir-la en compte si el nostre fill/a realitza un gran gruix d’activitats individuals (anglès, plàstica, instrument musical, natació, etc).

Un dels altres punts febles d’aquest grup de pràctiques és el procés de presa de decisions, el qual tendeix a ser pràcticament nul -llevat de les activitats en el medi natural on el participant es veu obligat a una adaptació constant. En aquests casos, el practicant d’aquest grup de pràctiques es limitarà a repetir l’automatisme motor tal com s’ha entrenat i, per tant, les decisions estan preses amb antelació. Una altra conseqüència de la manca de presa de decisions durant la pràctica és que no es fomentarà la creativitat al no sol·licitar respostes obertes davant els reptes motrius. Tan sols respondran a aquest paràmetre aquelles pràctiques de caire més artístic (dansa, expressió corporal, etc) on hi hagi una creació individual. En cas que el nostre fill/a no faci cap pràctica d’aquest tipus es podrà desenvolupar la creativitat en altres activitats artístiques com la música, plàstica, escriptura, etc.

Per últim, dir que dins aquest grup de pràctiques existeix la possibilitat de fer-ho amb o sense comparació de resultats; o dit d’una altra manera, es pot desenvolupar la pràctica completament en solitari o bé que existeixi un sistema de competició per tal d’establir un guanyador/a. En cas que sigui en format competició, serà de vital importància fer un treball, tant des del club com des de casa, per tal que el nen/a ho visqui de forma positiva i es pugui realment parlar d’uns valors positius (saber guanyar i perdre, valorar les aptituds dels altres competidors, actitud durant la competició, etc).

Activitats amb adversari (situacions d’oposició: tennis, karate, pàdel, curses BTT, motociclisme, etc).

Les pràctiques per excel·lència dins d’aquest grup són els duels on dos adversaris rivalitzen per guanyar (tennis, karate, etc). No obstant això, hi ha altres possibilitats on existeixen molts més adversaris. Serien els casos, per exemple, de les curses d’automobilisme o de bicicleta de muntanya en les quals hi ha múltiples adversaris i tothom competeix contra tothom.

En totes aquestes pràctiques apareixen nous processos, fruit de la interacció amb l’adversari al qual es rivalitza. El practicant es veurà obligat a llegir i interpretar contínuament les conductes motrius de l’adversari per tal de poder-hi donar una resposta eficaç. En aquesta ocasió, i a diferència del grup de pràctiques anteriors (psicomotrius), la presa de decisions i l’adaptació als canvis serà una constant. Això voldrà dir que seran pràctiques que fomentaran l’estratègia, la improvisació, la creativitat i la intel·ligència. Amb altres paraules, el practicant haurà d’emprar la capacitat cognitiva tota l’estona de joc, si vol guanyar. Si ho traslladem a la possible transferència a la vida quotidiana, podem veure que poden ser un tipus de pràctiques que fomentin la superació, el desafiament i la planificació.

Un dels altres aspectes a destacar en aquest grup de pràctiques és el fet que el practicant es troba sol davant el o els adversaris i, per tant, tal com passava amb el grup de tasques psicomotrius, haurà de tenir una competència molt acurada si hi vol donar una resposta eficient. Això el portarà a múltiples repeticions de les situacions de partit, de manera que es posaran en pràctica valors com el sacrifici, la constància i la perseverança.

Quant a la relació social que fomenten aquest tipus de pràctiques, cal matisar que podrà ser utilitzat en funció dels valors familiars. Si es considera que la vida és pura competició i que cal una preparació per superar tots els obstacles que el nostre fill/a es vagi trobant, les pràctiques amb oposició i comparació de resultats seran idònies. Si per contra es pensa que en les relacions socials ha de prevaldre el fet de compartir abans del competir o, el que és el mateix, que no cal rivalitzar i comparar-se contínuament amb tothom, haurem de veure si el nostre fill realitza activitats físiques cooperatives. En cas que no sigui així, podrem optar per activitats socials en què el treball en grup sigui l’eix vertebrador (grups d’esplai, colònies, moviments associatius, centres excursionistes, etc).

En aquest grup de pràctiques sempre hi haurà comparació de resultats, establint un guanyador i un perdedor. És per aquest motiu que caldrà un treball educatiu exhaustiu, per part del club i de la família, en el qual es reforcin els altres valors de l’esport (saber guanyar i perdre, joc net, bona actitud durant el partit, respectar els adversaris, etc).

Activitats amb adversaris i companys (situacions de cooperació-oposició: futbol, bàsquet, handbol, etc).

Aquest grup de pràctiques comparteix les mateixes característiques que el grup anterior, ja que també hi ha presència d’adversaris i, per tant, també es produiran processos on la presa de decisions i l’adaptació a les circumstàncies canviants del joc seran presents durant tota l’activitat. La característica diferencial d’aquest grup és que apareix la presència de companys o, el que és el mateix, el desenvolupament del joc o esport es fa per equips. Apuntar que l’esport convencional utilitza, majoritàriament, igual com passa en les tasques amb oposició, l’estructura de duel (futbol, bàsquet, handbol, etc), però, en canvi per exemple en el món dels jocs tradicionals, existeix una major riquesa motriu, ja que hi ha jocs que utilitzen la situació de múltiples equips, nombre de participants diferent en els diferents grups, etc.

La presència de companys de joc ens porta tota una dinàmica nova, ja que els membres d’un mateix equip col·laboren i s’ajuden entre ells. El treball en grup prendrà molta importància i, com a conseqüència, s’hi podran associar tota una sèrie de valors com la cooperació, la solidaritat i la tolerància. Aquest grup de pràctiques poden ser molt aconsellables per crear i desenvolupar vincles socials i de pertinença en un grup. No obstant això, cal tenir present que la cooperació que es porta a terme està supeditada al fer d’imposar-se a l’altre equip i, per tant, es limita als membres d’un mateix equip. Per aquest motiu, institucionalment s’insisteix en els programes de “joc net” o “fair play” perquè la pròpia dinàmica de la situació motriu (lògica interna) no propicia, com és lògic, la cooperació entre tots els participants.

Igual com passava amb les situacions d’oposició, el fet de tenir adversaris obliga al participant a una presa de decisions i adaptació constant. Aquestes pràctiques fomentaran l’estratègia, la improvisació i la planificació. Seran, en definitiva, unes pràctiques que fomentaran la utilització de la capacitat cognitiva. Al mateix temps, i fruit de la pròpia disputa del partit, serà convenient un treball, des del club i la família, per tal que els valors esportius no es vegin compromesos (saber guanyar i perdre, jugar sense fer trampes, valorar l’adversari, respectar l’àrbitre, etc).

I per últim, destacar que en aquest grup de pràctiques els participants hauran de tenir un domini tècnic per tal de poder interactuar amb la resta de companys i adversaris. Això equivaldrà a molts moments de pràctica i, per tant, també se li podran associar valors com la constància, la tenacitat i la perseverança.

Activitats només amb companys (situacions de cooperació: dansa, patinatge en grup, ball en parelles o grup, castellers, etc).

En aquest grup de pràctiques, la característica principal és que tots els participants comparteixen un objectiu comú i, com a conseqüència, totes les seves accions aniran alineades pel seu assoliment. Això ens portarà a fomentar valors socials com l’empatia, el respecte, la tolerància i la solidaritat entre tots els participants. A més, cal assenyalar que, com s’ha demostrat en diferents estudis, aquest tipus d’activitat, en no haver-hi comparació de resultats durant la pràctica, propicia situacions on s’experimenta un major augment de la cohesió grupal. Per contra, en les tasques individuals, tal com es pot suposar, no existeix millora en la cohesió grupal i, en les activitats amb adversaris, aquesta acaba fins i tot decreixent. Per aquest motiu, quan es vol fomentar la dinàmica d’un grup als centres escolars s’utilitzen les activitats cooperatives. També cal afegir que, les activitats cooperatives és on s’experimenta un major benestar emocional. Això es pot entendre perquè en totes les activitats cooperatives tothom és partícip en l’assoliment de l’objectiu comú, ja que s’hi sumen les capacitats i virtuts de cadascú i se supleixen els punts febles entre tots. En definitiva, es crea un efecte sinèrgic entre totes les potencialitats dels participants on tothom s’acaba sentint important dins el grup. 

En les activitats de caire artístic on es fan diferents creacions o coreografies (dansa, expressió corporal, patinatge, etc) es fomenta també la creativitat i la presa de decisions, sempre i quan siguin els mateixos participants els seus creadors. En cas que sigui una persona externa la que ideï el producte final, els participants es limitaran a reproduir allò que s’ha planificat i, en conseqüència, la creativitat caldrà buscar-la en un altre tipus d’activitat (dibuix, pintura, grup musical, etc).

Igual com passava en tots els anteriors grups de pràctiques, també es fomentaran valors com la constància, el sacrifici i l’autosuperació, ja que el participant en aquesta ocasió haurà d’aprendre i practicar la coreografia multitud de vegades.

Cal assenyalar també que dins aquest grup de pràctiques, encara que no es produeix cap interacció amb adversaris durant el transcurs de l’activitat, sí que hi ha alguns casos que existeix comparació de resultats com, per exemple, en les competicions de ball, patinatge artístic, etc. En aquests casos caldrà un treball per part del club i de les famílies per integrar els valors treballats de forma positiva.

Transferència a la vida quotidiana

No hi ha dubte que les experiències que visquin els nois i noies acabaran trascendint en l’educació de cadascun d’ells. Això equival a dir que hi haurà una transferència dels valors apresos en l’esport i l’activitat física, descrits en aquest article, cap a la vida quotidiana. Es relacionaran i actuaran segons uns patrons apresos que els hauran resultat útils i vàlids en les seves experiències. D’aquí la importància de veure quina trajectòria o historial estan vivint els nostres fills.

Per acabar, a tall d’exemple, us expliquem què hi ha darrere les activitats que planifiquem en el nostre centre i com aquestes responen a una determinada filosofia (amplieu informació en aquest enllaç). Si prenem la idea d’una possible dieta com a metàfora de l’historial o conjunt de pràctiques experimentades pels nostres alumnes, podrem veure si aquesta es mostra equilibrada. En el nostre cas, optem per una dieta mediterrània i això implica menjar de tot, però donant molta importància a la ingesta de les fruites i les verdures. I per a nosaltres les fruites i les verdures serien el treball individual, en tota la varietat de processos (creativitat, constància, sacrifici, etc), i el treball cooperatiu amb la finalitat darrera de crear comunitat i, per tant, ciutadans actius i solidaris.

I el vostre fill/a quina dieta està portant a terme?

 

Doctor Pep Invernó

Pedagog i professor d’Educació Física